diumenge, 15 d’abril del 2018

Paquiza de Linzola


Refugio de Zuriza - Paquiza de Linzola - Refugio de Zuriza

Desnivell: D+ / D- : 850+
Dificultat: S2

L’últim dia toca matinar per afrontar sense problemes el llarg camí de tornada fins a Caldes de Montbui. Així que escollim La Paquiza de Linzola. Recorregut idèntic al Petrechema en la seva primera part, fins poc abans del Collado de Linza.

Primers metres des del Refugio de Linza
 
La sortida del sol ens va regalar aquesta preciosa imatge

Ben d’hora arribem a l’aparcament del Refugi de Linza. Mentre preparem tot el material, la gent es va despertant al refugi i també a les furgonetes i autocaravanes on han passat la nit.

Un cop tenim tot l’equip apunt, i els dispositius ARVAs funcionant, comença l’aventura. La pujada la fem a un ritme alegre mentre gaudim d’una sortida de sol molt bonica. Just abans de Collado de Linza decidim pujar per una pala que ens queda a mà esquerra. Retallem una mica de camí.

El Petrecham majestuós després de les últimes nevades

Sortim al coll i cerquem un lloc on resguardar-nos del fort vent travessant pales orientades a l’est que ja acusen l’efecte dels primers rajos del sol. Ens queden uns 200 metres pel cim. Mengem una mica i encarem els últims metres fins al cim. Fàcil, amb molt de vent i unes vistes espectaculars de l’entorn.


En Miguel i en Pau refugiats del vent

Aprofitem per menjar un mica i gaudir de les vistes 

Volíem mirar de fer la baixada directa al refugi de Linza però ens sembla que la pala està massa gelada. Decidim no arriscar i desfer camí. El sol i la calor han transformat la neu, que s’ha tornat una cremeta superficial gens pesada que permet lliscar ràpidament pel vessant E-NE de la Paquiza (mai més de 30º). El vent també ha fet de les seves i la trobem irregular  just a les carenes summitats, però és deixa esquiar amb facilitat. Fem el camí de tornada quasi idèntic al de pujada, esquivant en alguns trams baixos la traça de pujada per trobar alguna canaleta de baixada amb neu primavera excel·lent que remata la jornada (40º).

Un cim més. Moment de felicitar-se

Les espectaculars vistes des de la Paquiza de Linzola 

Un cop arribats al refugi, en Pau ens comenta que ens acostem un moment. I, sense que ningú s’ho esperi, ens diu “Muntem pala i sonda ja!” i comença a cronometrar.

En Miguel va ser el més ràpid i ho va tenir tot en 27 segons! Tot i que pugui semblar una tonteria, les allaus son inesperades i s’ha de reaccionar ràpid. Una vegada més comprovem que portar la sonda a la funda et va perdre uns segons i que la pala s’ha de portar el més a ma possible. Són factors que ens ajudaran a guanyar temps en una situació real.

La Mesa de los Tres Reyes (esquerra)i el Petrechema ( dreta)

La Mesa de los Tres Reyes ben nevada

El Quimboa Baxo i la Sierra d'Alano


1 comentari:

Xavier M ha dit...

Un molt bon punt final a la vostra estada. les fotos genials.
Fa unes quantes temporades vàrem fer aquest cim per la tarda de tornada de la Mesa i poder gaudir així del seu descens.