Dimarts 6/02/2018
Itinerari - Coll formic (1.142m) – Coll
Saprunera – Matagalls (1.698m) – Coll Saprunera – Coll formic
Material - Frontal i GPS per la baixada
Material - Frontal i GPS per la baixada
Desnivell Total: 750 M D+
En els últims dies la meteorologia ens va regalar una nevada abundant a
molts racons del país que, sumada a les temperatures baixes i la falta de vent,
va deixar moltes muntanyes esquiables. Molts esquiadors de muntanya van
aprofitar per gaudir de sortides que normalment no es poden realitzar, i nosaltres
no podíem ser menys.
El Montseny és un massís que cau prop de la nostra vila, Caldes de
Montbui, i teníem moltes ganes d’esquiar-hi. Així que ja vam tenir clar
l’objectiu!
 |
| Amb els esquís des de Coll Formic |
Un dimarts a un quart de sis de la tarda ens vam trobar en Martí, en
Miguel i jo mateix (Pol) a Coll Formic per començar la tant desitjada esquiada.
No només nosaltres vam tenir la mateixa idea. Així que Coll Fornic estava ple de gent un
dimarts a la tarda gaudint de la neu.
Per evitar trobar-nos amb massa gent vam decidir no pujar per la ruta tradicional
i la decisió va ser l’encertada. Al llarg de tot el recorregut només ens vam
creuar amb 4 esquiadors que ens van confirmar el bon estat de la neu i la
possibilitat de esquiar des del cim.
La primera pujada la vam fer seguint la pista mentre voltejavem el Turó
d’en Bega fins arribar al Pla d’en Besa. Allí ens vam endinsar per una zona
d’arbres que ens va oferir unes vistes espectaculars. El Matagalls s’havia
vestit de gala per rebre’ns.
En dues ocasions, ens vam haver de treure els esquis per creuar petits
rierols. Un cop vam arribar al Coll Saprunera ( 1393m). Vàrem aprofitar per
coronar el petit Turó de Collsaprunera (1407m) on ens va tocar encendre els
frontals. El sol ja començava a marxar i la nit ens va arribar amb cel
estrellat i la presència d’un ben negre que presagia una nevada. ¿ Què més
podíem demanar?
Ens vam acostar al cim tot gaudint d’un silenci espectacular i
emocionats per poder coronar el Matagalls de nit amb esquís. En diverses ocasions
vam comentar els bon estat de la neu i com de contents estàvem. Els últims 150
metres al cim els fem sota una nevada que va anar guanyant intensitat.
Finalment, arribem dalt del cim del Matagalls amb un somriure dibuixat a la
cara. Quina felicitat!
Després d’un parell de fotografies, vam treure les pells i va començar la
baixada tot seguint el mateix camí de pujada. No volíem perdre el recorregut de
pujada mentre gaudíem d’una neu excel·lent.
La baixada la vam fer sense cap problema. Només en dos petits trams vam
haver de fer l’escaleta per evitar les pedres que havien quedat exposades per
culpa del vent. La resta de la baixada la vàrem gaudir amb una nevada que va
anar perdent intensitat amb la mateixa rapidesa que perdem cota.
Tant de bo poguéssim gaudir del Montseny amb els nostres esquís més
sovint!
