dissabte, 17 de febrer de 2018

Complint somnis: Matagalls desde Collfornic


Dimarts 6/02/2018

Itinerari -  Coll formic (1.142m) – Coll Saprunera – Matagalls (1.698m) – Coll Saprunera – Coll formic

Material - Frontal i GPS per la baixada

Desnivell Total: 750 M D+


En els últims dies la meteorologia ens va regalar una nevada abundant a molts racons del país que, sumada a les temperatures baixes i la falta de vent, va deixar moltes muntanyes esquiables. Molts esquiadors de muntanya van aprofitar per gaudir de sortides que normalment no es poden realitzar, i nosaltres no podíem ser menys.

El Montseny és un massís que cau prop de la nostra vila, Caldes de Montbui, i teníem moltes ganes d’esquiar-hi. Així que ja vam tenir clar l’objectiu!


Amb els esquís des de Coll Formic

Un dimarts a un quart de sis de la tarda ens vam trobar en Martí, en Miguel i jo mateix (Pol) a Coll Formic per començar la tant desitjada esquiada. No només nosaltres vam tenir la mateixa idea.  Així que Coll Fornic estava ple de gent un dimarts a la tarda gaudint de la neu.






Per evitar trobar-nos amb massa gent vam decidir no pujar per la ruta tradicional i la decisió va ser l’encertada. Al llarg de tot el recorregut només ens vam creuar amb 4 esquiadors que ens van confirmar el bon estat de la neu i la possibilitat de esquiar des del cim.

La primera pujada la vam fer seguint la pista mentre voltejavem el Turó d’en Bega fins arribar al Pla d’en Besa. Allí ens vam endinsar per una zona d’arbres que ens va oferir unes vistes espectaculars. El Matagalls s’havia vestit de gala per rebre’ns.






En dues ocasions, ens vam haver de treure els esquis per creuar petits rierols. Un cop vam arribar al Coll Saprunera ( 1393m). Vàrem aprofitar per coronar el petit Turó de Collsaprunera (1407m) on ens va tocar encendre els frontals. El sol ja començava a marxar i la nit ens va arribar amb cel estrellat i la presència d’un ben negre que presagia una nevada. ¿ Què més podíem demanar?





Ens vam acostar al cim tot gaudint d’un silenci espectacular i emocionats per poder coronar el Matagalls de nit amb esquís. En diverses ocasions vam comentar els bon estat de la neu i com de contents estàvem. Els últims 150 metres al cim els fem sota una nevada que va anar guanyant intensitat. Finalment, arribem dalt del cim del Matagalls amb un somriure dibuixat a la cara. Quina felicitat!






Després d’un parell de fotografies, vam treure les pells i va començar la baixada tot seguint el mateix camí de pujada. No volíem perdre el recorregut de pujada mentre gaudíem d’una neu excel·lent.

La baixada la vam fer sense cap problema. Només en dos petits trams vam haver de fer l’escaleta per evitar les pedres que havien quedat exposades per culpa del vent. La resta de la baixada la vàrem gaudir amb una nevada que va anar perdent intensitat amb la mateixa rapidesa que perdem cota.

Tant de bo poguéssim gaudir del Montseny amb els nostres esquís més sovint!

divendres, 16 de febrer de 2018

Directa Takokardia, Pala Alta, Montroig

140 m
6a+/A2-
Semi equipada: reunions de 2 espits (R5 2 pitons), algun espit al 1r i 5è llarg, pitons en alguns passos més obligats
Obertura: J. Marmolejo i companyia el 1993 (vegeu ressenya original)
Material: joc de friends i micros, joc de tascons, 5 pitons variats (2 V, 1U, 1 pla, 1 universal), falquetes de fusta poden ser molt útils.
Repetidors: Gemma i Pau

Ressenya original
La via s'inicia a l'esquerra de la concorreguda Diedre Blanqueta, per una marcada fissura amb un espit a la part alta:
La via comença a la fletxa vermella, a l'esquerra del Diedre Blanqueta.
Imatge modificada de https://escalatroncs.com



De la guia, modificada pel J. Marmolejo

Descobreixo aquest via arran que en Jordi Marmolejo publica al fb que ha restaurat l'última reunió. Mirant el traçat de la guia de la Noguera que penja ja ens sembla que no pot tenir desperdici... Quan a sobre no trobem cap informació per internet ens acabem de convèncer. Ens ha semblat una molt bona via, que va trobant un recorregut lògic per superar aquest pany de paret, en general amb bones possibilitats per l'autoprotecció. Combina escalada de fissures, diedres, sostrets, plaques i artificial a equipar, què més es pot demanar amb 140 m! Tots els llargs tenen el seu interès, no diríem que n'hi cap de tràmit... La roca és bona en general, però en alguns trams curts no tant, caldrà mirar-s'ho bé en aquests casos. En definitiva, una bona via d'aventura pels dies curts d'hivern!

L1+L2 (30+10 m)
Fàcils d'empalmar i el més raonable al nostre parer. L1 esplèndid, força atlètic a la vegada que cal col·locar-s'hi bé per no esbufegar massa. Comença per una evident fissura (espit al pas clau) i continua passant dos sostres per sota. Compte amb la roca quan perdem verticalitat. El L2 és una curiosa xemeneia.



L3 (25 m)
Uns 15 m d'artificial a equipar, només hi trobem un pont de roca i un parell de pitons a la sortida. Fissura sovint cega i dominada per forats irregulars. Pitonem un parell de passos (Vs), però recomanable pitonar algun pas més per evitar passos de friends precaris. La fusta pot ser ben útil. Sortida en lliure atlètica per la mateixa fissura quan perd verticalitat.



L4 (25 m)
En la nostra vertical, la fissura es converteix en una gran cova. Nosaltres anirem tirant amb tendència a l'esquerra, amb alguns pitons que ens ajuden en la navegació.

L5 (25 m)
Arrenca amb uns 10 m d'escalada artificial, per una placa desplomada. Alguns burins permeten progressar en Ae on no hi ha forats on emplaçar flotants. Sortida en lliure a partir d'un pont de roca cap a la dreta en un flanqueig espectacular i exigent. Finalment pugem verticalment cap a una vella sabina, a la dreta de la qual trobem la reunió.


L6 (25m)
Placa de roca aspra i molt adherent. Llarg vertical fins al final, amb trams on cal mirar-s'ho per triar el millor camí. Molt guapo, et permet acabar la via amb la sensació d'haver hagut d'escalar del primer a l'últim metre. Reunió en una carrasca ben ferma.









dimecres, 14 de febrer de 2018

Puig Estela i el Taga (2040 m) com no els havíem vist mai

Dijous 08/02/2018

Itinerari : Ermita de Santa Magdalena (1270 m) - Puig Estela (precim esquiable) - Taga (2040 m) - Ermita de Santa Magdalena (1270 m)

Desnivell total : D+ / D- : Uns 1000 m de desnivell
Dificultat: S2 . Formidable esquí en bosc clar i pales obertes

Amb moltes expectatives em trobo amb en Xavi a Aiguafreda a les 06:30 hrs. El país es troba sota els efectes d'una gota d'aire fred i la neu, molt seca, ha caigut sense vent dimarts i part de dimecres.
 
Quan arribem a l'ermita de Santa Magdalena el termòmetre marca -10.5 ºC pero pujarà lleugerament a mesura que avança el dia. La neu la trobem al principi lleugerament crostada però esdevé totalment pols i molt suelta tot just sortir de la pista forestal.

Mai havia trobat tanta i tan bona neu en aquest massís. Els bellíssims descensos que vàrem encadenar recordaven més les baixades de mitja muntanya dels Alps que els habituals de les nostres muntanyes.



Orientem les nostres passes al llom que ens durà al Puig Estela

El Xavi remuntant la darrera part del Puig Estela

Els efectes de llum varen ser espeectaculars

Contrallum en la carena

A la nostra esquerra el nostre cimet, just  on acaba la part esquiable del Puig Estela
El Xavi content al cim. Darrera seu el Taga, on anirem poc després

Inici del descens del Puig Estela

El Xavi passa veloç per el meu costat

Iniciant la part del bosc,  més pendent (S2)

Més avall, xalant de valent

La part final, just quan el bosc s'obre


Remuntant el llom NE del Taga


Cim !


El bellíssim vessant Nord del Taga, per on hem baixat




Una darrera mirada al descens del Puig Estela que haviem fet primer

La part final del descens , poc abans de la pista

Xavi i Xavi



diumenge, 4 de febrer de 2018

La Vall d'Aure. Esquí de muntanya als voltants de Saint Lary


25 al 29 de gener de 2018. 

Sortida dissenyada el mateix dia 25 en el bar Sport de Bellcaire arribant a Balaguer. Vàrem canviar el nostre objectiu inicial als Alps i ens dirigirem a aquesta vall després de la generosa nevada (50 cm) amb temperatures fredes que habia rebut aquesta zona del Pirineu. Els dies seguents demostraren l'encert d'aquesta decisió.

L'allotjament el férem en un apartament a Arreau, prop de Saint Lary.



26/01/2018
Le Cap de Laubère (2179 m) des del poble de  Ens (1200 m)
Desnivell: 1000 m + 300 m = 1300 metres en total
Dificultat: S2

Bell i variat itinerari des del pintoresc i ben conservat poble de Ens. Es comença primer per prats i després es prossegueix per amplies pales. Progressivament s'entra en terreny propi d'alta muntanya . 

Les vistes des del cim son espectaculars en totes direccions i en particular  sobre la vall de Rioumajou. Varem fer un esplèndid descens fins la cota 1620. Aquí tornarem a posar pells i tornarem a ascendir per l'extrem esquerre  de la vall ( en sentit de pujada) fins un fals cim secundari (1950 m), verge de traces i allunyat dels grups d'esquiadors que  començaven a pujar aquell dia.

Es un cim bastant frequentat, però es pot gaudir del silenci i tenir el privilegi de descendre per pales verges si matinem força, tal com va ser el nostre cas.

El petit poble de Ens (1200 m)

Els prats després del poble
Primers metres de l'ascensió (-4ºC)
El Pol gaudint de la fresca matinal


El sol de gener busca el seu camí

En Miguel enmig dels boscos nevats de la part baixa de l'ascensió


Deixant enrere la zona del bosc


Més amunt obrim una traça més directa



Més amunt la vall s'obre més i es veu ja el cim


En Miguel arribant al coll després d'un tram una mica gelat i dret


Cim !!!
Des del cim, la vall d'accés al pic de Thou ... un altre hivern

Baixant la pala cimera del Cap de Lobère

A la part mitja de la baixada


Festival de neu pols per les àmplies pales de la part mitja del descens (S2)


Iniciem el descens del nostre 'segon' cim del dia

La vall d'Aure al fons


Schusss!




27/01/2018
Soum des Salettes (2976 m ) des de Piau Engaly (1800 m)
Desnivell : 1150 m
Dificultat : S2. La pala de S3 sota el cim no estava en condicions

Càssica ascensió a aquest cim d'alta muntanya. Un altre dia de bon temps i millor neu.

Poc després de deixar l'aparcament de l'estació


La primera part de l'ascensió. Observem que ningú ha realitzat el descens per aquí


 



Exposat flanqueig per retrobar el camí 'normal', poc abans del port de Campbieil


Del port al cim la neu tenia poca base i haguérem de fer el camí a peu (F)

En Pol pocs metres abans de la fita cimera del Soum des Salettes


Cim !!!


Panoràmica des del cim



Amb moltes precaucions desfem el flanqueig del matí. La neu s'ha mantingut malgrat el sol de tot el dia

En Miguel aliviat després del flanqueig. Tenim la porta a oberta a pales i més pales de neu verge fins baix de tot
En Miguel obrint les pales de la part mitja de la baixada


Altra vegada festival de neu pols a la baixada

Ens estem malacostumant



28/01/2018
Coll de l'Aiguillette (2400 m) des de la boca nord del túnel de Bielsa (1825 m)
Desnivell : 575 m
Dificultat : S2

Aprofitem el matí abans de tornar a Caldes per fer un darrer descens. El cim de l'Aiguillette pròpiament estava molt ventat i optarem per anar directament al coll, molt més ben innivat.

El descens el ferem per les palas orientades al Nord de la vall, encara verges, alternant flanquejos i descensos directes. La neu seguia mantenint les seves propietats en aquest vessant tant ben orientat.

En el coll, amb part  del massís de la Múnia al davant



Bibliografia:

Mapa IGN 1748ET Neouvielle

Llibre Ski de Randonnée. Vol. 2.
Frederic Cabot
Rando Editions


Miguel, Pol i Xavier