divendres, 12 d’abril del 2024

Glöcknerin (2.433m) - Estiu austríac al Radstädter Tauern

 



Recorregut: 8KM Desnivell: D+ / D- : 800m Orientació – Nord Dificultat: S2 – S3 Horari: 4h Material necessari – Ganivetes en algun tram de pujada poden ser útils. DESCRIPCIÓ La visita d’en Marc i en Vicenç coincideix amb uns dies de molta extremadament calurosos a Àustria, on a Mondsee hem arribat als 25-27 graus. Les altes temperatures han provocat un problema lliscament basals que afecta a totes les zones. El risc ha pujat de 2 a 3. Cal buscar inclinacions poc exposades al sol, poca pendent, alçada i començar ben d’hora.

Tots al cim del Glöcknerin 



El Glöcknerin (2.433m) és el cim escollit per la seva orientació nord, es troba situat en alçada ja que el punt d’inici es per sobre dels 1.600m cosa que ens evitarà haver de caminar sense els esquís. Arribem puntuals a les 8am del matí a la Felseralm on comença la ruta. El primer tram es molt dret per dintre d’un bosc fins arribar al llac Wildsee.

Últim tram abans de sortir del bosc. El Vordere Grosswandspitze ja treu el cap ®Pol Puig Collderram

Arribat al llac Wildsee ja veiem gran part de l'intinerari de pujada  ®Pol Puig Collderram

Flanqueig Oest del llac per on baixarem  ®Pol Puig Collderram

Un cop arribats al Wildsee (1.950m) es presenta davant nostre una zona espectacular amb diversos cims al nostre voltant com l’impressionant Nördliches Teufelshorn (2.262m) o el Vordere Grosswandspitze (2.380m). Voregem el llac per l’Est on veiem alguna purga que va tingut lloc en anteriors dies però sense risc. El llac també es pot creuar per la seva vessant Oest (és per on baixarem) però només s’ha de fer en condicions molt estables.

En Marc mirant el cim del Glöcknerin ®Pol Puig Collderram

Últim tram de pujada fins al coll ®Pol Puig Collderram

En Vicenç arribant on deixarem els esquis ®Pol Puig Collderram

Vistes del coll que separa el Hintere Grosswandspitze ®Pol Puig Collderram


Un cop passat el llac Wildsee, iniciem una pujada progressiva fins al coll que separa el Glöcknerin del Hintere Grosswandspitze (2,437m). Seguim progressant pel coll fins quan a 20 m del cim, deixen els esquís per fer l’últim tram caminant sense cap dificultat ni perill. Arribats al cim del Glöcknerin gaudim d’unes vistes precioses de la serralada del Radstädter Tauern on ens trobem. Gaudim de la baixada amb una neu primavera molt agradable que ens permet gaudir molt dels primers metres de baixada. Creuem el llac Wildsee per la vessant Oest en un llarg flanqueig on la neu és manté estable perquè es una nevera, i el sol encara no hi ha fet acte de presència. D’aquí ja només ens queda l’última baixada (i la més dreta) fins al cotxe. El tram del bosc es molt divertit i ofereix diverses possibilitats de baixada gràcies a la seva innivació. El Glöcknerin es un cim amb unes vistes espectaculars i amb una baixada que permet gaudir-la molt. Cal tenir present que es un cim bastant exposat a les allaus, per tant cal fer una bona lectura de l’estat de la neu i el risc d’allaus abans de fer-lo. Acabem la jornada amb un bon àpat a una Alm.


Vicenç, Marc i Pol




Powered by Wikiloc

dilluns, 8 d’abril del 2024

Senja. Pic sense nom (566 m) a Kaperdalen

5 d’abril de 2024

Per la tarda, vista sobre el mar

 Introducció

El primer dia que vaig recórrer la Kaperdalen per anar al Istinden, no vaig poder evitar aturar-me en un punt concret de la carretera per poder admirar aquest lloc una bona estona. Finalment, uns dies més tard, hem tornat per poder conèixer una mica més aquestes muntanyes. Ha estat un gran encert.

Els cims aquí potser no son tant alts com a la capçalera de la vall però estan més protegits del vent i conserven més una neu de qualitat. A més a més,  aquestes cotes  intermitges presenten boscos que fan el terreny segur i permeten gaudir de bells descensos.

Tot i així, cal no confondre’s. No son apacibles i arrodonits cims del Pirineu oriental: presenten considerables cornises aquí i allà, les condicions de fred i vent poden ser molt rigoroses i les acumulacions de neu son molt més importants. 

Com sempre hauria de ser, un cert  esperit atent i ben despert quan ens movem per aquí serà suficient i podrem gaudir de bellíssimes jornades a Kaperdalen.

Descripció 

A diferència de moltes sortides, iniciem la ruta deixant lliscar els skis per el suau pendent des de l’aparcament fins el gran llac gelat de Kapervatnet. Un bon començament.

El dia és radiant. El termòmetre marcava -8 graus al vehicle i per sort el vent està en calma.

Avui és el darrer dia d’activitat del Josep Maria i el David, així que no podem fallar.


La muntanya des de l’aparcament

Després de travessar el llac (uns quinze minuts) , comencem a obrir traça enlairant-nos enmig del bosc.

Anem progressant per el bosc

David darrera meu

Afrontem  la pujada dissenyant la nostra traça enmig del bosquet buscant la línia més favorable. El Josep Maria obre tot aquest tram.




Més amunt del bosc el terreny s’obre i s’arriba al cim d’un primer ressalt. Allà arribo una mica més tard que els companys i m’aturo per estudiar el mapa una estona: observo que es pot accedir al proper cim de la carena de forma directa i en pendent suau i constant. 

Massa tard per avisar als altres, que han desaparegut  seguint l’eix d’una valleta a l’esquerra del llom. Vaja, prenc una decisió i afronto la pujada ‘directa’ al cim.

Per sort la neu es manté magnífica en aquest tram i gaudint del paisatge a banda i banda arribo així al cim.

Panoràmica arribant al cim


La pedra que marca aquest cim sense nom i les muntanyes del voltant


Les muntanyes a l’altra banda del Solbergfjorden, ja fora de Senja


Un cop dalt bufa un lleuger ventet, pel que procuro conservar el calor. M’abrigo bé amb el plumó i prenc una mica de beguda calenta mentre espero als companys.

Faig unes fotos i després d’una estona apareixen tots dos per l’esquerra. Ens retrobem i celebrem aquest darrer cim plegats a Senja.


El David arribant al cim

El cim ja tots plegats

El descens, primer pel llom i després directe pel bosc, va ser una vegada més la mostra de tot lo bò i molt bò que aquesta illa pot oferir. Et deixa content i amb ganes de tornar.

Primera baixada directa per el llom

Arribant a la part de dalt del bosc

Directes fins el llac


El David amb el seu bon estil particular





El Josep Maria dibuixant les seves traces al costat de les meves

Amb poques ganes de marxar, mirada enrere des del mig del llac

 
Powered by Wikiloc
 
Josep Maria, David i Xavier

dissabte, 6 d’abril del 2024

Seekopf (2.413m) und Kolmkarspitz (2.529m) - Rauriestal o el paradís pels esquiadors de muntanya


Recorregut: 12km
Desnivell: D+ / D- : 1.000m
Orientació – Oest
Dificultat: S2 – S3
Horari: 5h
Material necessari – Cap amb les condicions trobades

DESCRIPCIÓ

El Raurisertal o Vall de Rauris és una d'aquelles valls que uneixen tots els components pels amants de l'esquí de muntanya. Una vall gegant situada a l'entrada del Parc Nacional de Hohe Tauern que el riu Raurisertal recorre des del seu naixement als cims de més de 3.000m situats al fons de la vall, fins a la confluència amb el riu Salzach que és el que travessa Salzburg. És una vall poc visitada que ofereix molts itineraris d'esquí de muntanya, i de la qual havia sentit parlar-ne molt. Al fons de la vall, fins on es pot arribar amb cotxe, es troben diversos allotjaments on passar uns dies aïllats gaudint de les diferents possibilitats que ofereix aquesta vall.

En Marc progressant pel bosc ® Pol Puig Collderram

Avui ens hem decantat per fer el Seekopf (2.413m) i el Kolmkarspitze (2.529m). Són dos cims que no tenen cap dificultat tècnica però que ofereixen un recorregut segur i unes baixades de somni. Per tant, poden ser una gran elecció en dies amb molta neu pols. No són les condicions primaverals amb temperatures estiuenques que tenim avui, però no ens impedeixen gaudir d’una gran jornada d’esquí de muntanya.

Vistes de tot l'itinerari que farem avui des de la sortida del bosc ® Pol Puig Collderram

Iniciem la sortida des de l’aparcament de Lenzanger (cal pagar 10 euros per accedir-hi). Ens endinsem en un bosc on tenim la neu suficient per avançar sense treure'ns els esquis. El bosc és llarg i anem progressant fins que en sortim i veiem la Filzenalm. Allà iniciarem la pujada fins al llom que ens conduirà directament al SeeKopf. Un cop allà, seguim avançant fins a l’avantcim del Kolmkarspitze. Per arribar-hi, ens cal fer una petita desgrimpada molt fàcil, fins a una petita i curta aresta que ens porta al mateix cim.


En Marc i en Vicenç progressant ® Pol Puig Collderram


Vistes des del Baumbachspitze (3.105m) ® Pol Puig Collderram


Últim tram del Kolmkarspitze ® Pol Puig Collderram


Un cop tornem a l'avantcoll, iniciem una baixada que ens portarà fins a la Durchgangalm. Aquesta baixada és esplèndida ja que ofereix multitud de recorreguts, és ampla i té una inclinació ideal per a gaudir-ne. La neu a la part alta es va fent més pesada, però quan perdem alçada està molt humida a causa de la insolació i les altes temperatures d'aquest cap de setmana. En arribar a la Durchgangalm, ens posem les pells per remuntar un petit tram i baixem per dintre del bosc fins a la mateixa Ammererhoff, on gaudim d'un dinar exquisit. Només ens queda una caminada de 15 minuts per pista amb els esquís a l'esquena fins al cotxe.


Gaudint de la neu primavera a les parts altes ® Pol Puig Collderram



Dinar a Ammererhof un lloc on cal gaudir ® Pol Puig Collderram




Powered by Wikiloc

 Marc, Vicenç i Pol

dimecres, 3 d’abril del 2024

Lutnespurka (530 m). L’encant del bosc

 3 d’abril de 2024

Les dents del diable al nord de l’illa, amb llum de tarda

Introducció

Amb una certa incertesa pugem al cotxe amb l’intenció inicial de pujar el Store Hesten. 

Aquesta nit i matinada ha acumulat un bon gruix de neu i encara no ha escampat. 

Quan arribem amb el vehicle al punt de partida, els passatges més drets de trenta graus del recorregut que tenim just damunt nostre ens pesen bastant…decidim donar una darrera ullada al butlletí d’allaus (varsom.no) i aquest ens anuncia per avui un risc d’allau 3 i desaconsella expressament afrontar pendents per sobre de trenta graus.

No sembla una opció aconsellable per avui. Canvi de plans: fem uns pocs kilòmetres més amb el vehicle i arribem al punt de partida del Lutnespurka, al nord de l’illa, en el Bergsfjorden.  Un cim de pendents moderats i amb fama de tenir un dels descensos en bosc millors de Senja.

En quant al descens, realment té una fama justificada: primer transcorre per un llom una mica aeri i aviat es transforma en una estimulant baixada on cal anar sortejant els bedolls del bosc.


Descripció 

Comencem la sortida enmig d’una intensa nevada. Per sort la meteo anuncia una millora del temps a partir de migdia.

El camí dibuixa una suau línia ascendent enmig dels arbres del bosc que es fa distreta i quan tombem a l’esquerra després d’una cabana  es redreça progressivament. 

El dia, tal com deia la previsió, es va obrint i descobrim amb sorpresa el paisatge que ens envolta:

les ressenyes que haviem trobat del cim no parlaven de l’entorn on es desenvolupa aquesta sortida. 

No m’extendré amb adjectius hiperlatius aquí, pero sí afegiré que  el Bergsfjorden sobre el que cavalca aquesta sortida és extraordinari, i l'entorn en el que es realitza aquesta ascensió justifica per ell mateix una visita.


Avui ens llevem amb un paisatge de postal


El temps comença a millorar poc després de començar la sortida

I anem entrant dins la vall



El Bergsfjorden i les seves vistes


Anem remuntant el bosc


Sortim del bosc

Ja encarant el llom final

Arribant al cim

El JM i jo al cim amb el Snaufjellet al fons


Cim !

Vista sobre els cims del Bergsfjord

El David feliç al cim

Descens del llom

Una mica més avall

Un bell descens sobre el fjord


Poc abans d’entrar al bosc





Fem un primer descens del llom cimer i del primer tram de bosc fins a una cabana situada a l’eix de la vall.

En aquest punt decidim que no n’hem tingut prou i obrim traça remuntant fins el llímit superior del bosc del vessant oest  de la muntanya del davant.

El descens d’aquest bosquet, obrint-nos pas veloçment entre els arbres, va ser inclús millor que l’anterior. Arribem altra vegada a la cabana, punt on creuem el riu i encarem el bell descens del bosquet final deixant el riu a la nostra esquerra.


La segona remuntada des de la cabana


Treiem les pells al damunt del bosc

Apunt de començar el bellíssim segon descens





Baixada del segon bosc

Viatge de tornada.El nostre cim en primer pla a la dreta i el Luttinden al fons

Ha estat una petita gran sortida entre amics. Hem tingut que adaptar-nos a les circunstàncies per convertir un dia problemàtic amb un risc d’allau elevat, en una segura, extraordinària i memorable sortida.

Josep Maria, David i Xavier


Powered by Wikiloc